Quarta pràctica: ELS MECANISMES DE DEFENSA

Quarta pràctica: Els Mecanismes De Defensa

Professor: Ernest Luz

Pràctica realitzada amb la Paula Llorens i l'Oriol Larré

Introducció

Abans de començar el tema en qüestió de la classe d’avui, l’Ernest ens ha fet una ràpida menció a diferents corrents psicològiques com foren el Cognitivisme i el Conductisme Radical de Watson.

Després, ja entrant en el tema de la classe d’avui, ens ha parlat de la Psicoanàlisi de finals del segle XIX. Freud, el creador de la Psicoanàlisi, s’interessa pels trastorns mentals però es troba en diferents trastorns que li són molt difícils d’explicar com és el cas de la histèria. Freud descriu l’alteració d’aquesta paràlisis i en fa un estudi neuroanatòmic on descobreix que no hi ha lesió, no hi ha una base mèdica que ell pugui utilitzar per explicar la histèria. Freud fa servir la hipnosis en les pacients histèriques i junt amb Breuer fa un estudi de la histèria on s’explica que la paràlisis no esta determinada per una lesió, sinó que la lesió es troba en el cervell en forma de trauma.

Es planteja que en la persona hi conviuen dos estats de consciència excloents, un que se’n adona del que passa i l’altre que no. Fa una primera proposta on defineix a la persona com una entitat on hi ha part conscient i una d’inconscient, fent servir per explicar la teoria la metàfora de l’iceberg.

Freud es fixa en el que passa a l’interior, la dinàmica interior i fa las següent divisó:

CONSCIENT / PRECONSCIENT / INCONSCIENT

                                                                                           (hi ha trauma)

Utilitza el concepte LIBIDO, on Carl G. Jung (creador de l’associació de paraules on s’explica el procés perquè l’inconscient passes al conscient) i Alfred Adler es van separar de Freud per aquest tema de la libido, la majoria de tipus sexual. Freu errant d’aquest tema proposa la teoria de la personalitat en 3 conceptes:

                    ID (l’Alló)           -         EGO                -            SUPEREGO

Freud també dóna molta importància als somnis i n’extreu un ús: si s’aconsegueix que el material inconscient aflores a la consciència es curaria. Si aconseguíem recordar, integrar a la consciència un fet el símptoma desapareixeria (Teoria de la Reminiscència).

L’ID i el SUPEREGO són dos entitats innates que es regeixen pel principi del pler, es mouen per estar bé de forma immediata. Operen en solitari els primers dos anys de vida i sempre estaran en nosaltres i ens acompanyaran, però a partir dels dos anys, la interacció amb el medi farà que la persona construeixi una altre entitat: El Jo (EGO), que opera amb el principi de les limitacions de la realitat. Es dóna una interacció constant entre “el que vull” i “el que puc fer”, és a dir, una interacció constant entre l’ID i l’EGO. El ID pot quedar frustrat i el nen comença a entendre que amb la realitat s’hi ha de saber negociar. Aquestes dos entitats mencionades són molt egoistes, per això Freud creu que els nenes eren egoistes i que són éssers egoistes. És a partir del SUPEREGO quan s’incorpora el factor social, cosa que fa que tingui en compte als altres en el sentit de que coses que li passen a els altres li pot generar, per exemple, pena. D’aquí surt la “veu” de la consciència.

El comportament humà serà el resultat de la dinàmica d’aquestes tres entitats.

Freud al incorporar a la seva teoria el concepte de libido la va anar derivant fins arribar a la Teoria Del Desenvolupament Psicosexual, que consisteix en que hi ha d’haver unes etapes que si no es superen hi haurà una fixació que es desenvoluparà en el comportament. Les etapes d’aquesta teoria són:

-         Fase Oral (Dos anys de vida): Obtenim el plaer a través de la boca on es poden produir encallaments. Per exemple, si es separà al nen abans d’hora el pit de la mare pot tenir unes conseqüències, com són una actitud pessimista, comportament de fumar, etc. Si la satisfacció ha sigut plena tindrà una actitud optimista.

-         Fase Anal (De dos a tres anys): control d’esfínters. Si hi ha encallament com pot ser un alleujament a l’hora d’evacuar, pot ser que el nen en un futur gasti els diners de forma indiscriminada.

-         Fase Fàl·lica (de tres a sis anys): Descobreixen els seus genitals, saben si són un nen o  una nena, es descobreix el gènera. Durant aquesta etapa es pot desenvolupar el complexa d’Edip (en nens) o d’Alectra (en nenes), on el nen s’enamora de la mare i té por que el pare ho descobreixi patint així una possible castració segons Freud. Per superar-ho el nen s’ha d’identificar amb el pare.

-         Fase de Latència (de sis a dotze anys): arriba a la porta de la maduresa sexual fisiològica.

-         Fase Genital (a partir dels 12 anys)

Freud es fixa en la conducta humana pertorbada i estableix els mecanismes de defensa creats pel Jo, que són creacions que crea una part de nosaltres (el Jo) que preserven el nostre equilibri psíquic. Són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Ana Freud, filla se Freud, s’interessa molt pel tema dels mecanismes de defensa i aprofitant que el seu pare no acaba de tancar aquest tema, ella continua aprofundint en aquest tema i els classifica en nou mecanismes de defensa:

-         Repressió: Freud el considerava el mecanisme d’acció més important el qual anomenava també defensa. Aquest mecanisme consisteix en mantindré els impulsos inacceptables de l’ID fora de la consciència, provocant un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d’energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l’inconscient.

-          Negació: consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment pertorbador va tenir lloc o que una determinada condició existeix. De la mateixa manera que la repressió, la negació intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu en cor d’afrontar.

-         Projecció: consisteix en que la persona atribueix a les altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateixa.

-         Racionalització: consisteix en que la persona redueix l’ansietat que pateix en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li sembla inacceptable.

-         Intel·lectualització: consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.

-         Formació Reactiva: una forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.

-         Regressió: actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils, en les quals havia experimentat una fixació.

-         Desplaçament: consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.

-         Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

Part Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals

IRA

LUXÚRIA

GULA

PERESA

SUPÈRBIA

ENVEJA

AVARICIA

Altres emocions: Vergonya, Culpabilitat, Humiliació, etc.

La pràctica consisteix en buscar una sortida constructiva i una de destructiva de cada pecat basant-nos en l’últim mecanisme de defensa esmentat, és a dir, la sublimació .

IRA:

Estàs enfadat amb el teu cap perquè sempre et fa fer la feina a última hora provocant que sempre arribi tard i cansat a casa.

-          Sortida Constructiva: Descarregues la teva ira envers en teu cap i la fatiga emocional anant al gimnàs a fer peses, córrer, boxe, etc.

-          Sortida Destructiva: Descarregues la teva ira apallissant la dona del teu cap o els seus fills, provocant així una tragèdia.

LUXÚRIA:

Fa un any que t’has separat de la teva parella de tota la vida i no has mantingut cap relació sexual amb ningú des de llavors.

-          Sortida Constructiva: Busques parella sortint més pels pubs, anant a agències per conèixer gent nova, etc. per així tornar a tenir una parella i formar un altre cop un vincle afectiu.

-          Sortida Destructiva: Veure impossible trobat una altre persona com ella i violar a la primera dona que et topis pel carrer.

GULA:

A una noia li encanta menjar, creu que és un dels plaers més bons en aquesta vida.

-          Sortida Constructiva: Decideix fer-se dietista per saber quina és la dieta que s’ha de seguir, quines beneficis porta menjar equilibradament, saber controlar la gana, etc.

-          Sortida Destructiva: Menjar sense mesura a qualsevol hora i no parar de menjar fins provocar-li un empatx, pujar el colesterol, un infart, etc.

PERESA:

Tinc una feina molt estressant que em requereix passar hores i hores sense parar ni un sol moment provocant que estigui molt cansada al acabar la feina.

-          Sortida Constructiva: Quan arriba a casa s’estira per descansar però a l’hora llegeix un llibre o avança una mica de feina per així no tenir tanta feina l’endemà.

-          Sortida Destructiva: Quan arriba a casa s’estira al sofà, engega la televisió i s’està allà estirat hora i hores, demostrant una actitud pasota i despreocupada davant les obligacions que li suposa la feina.

SUPÈRBIA:

És un estudiant que està fent una pràctica de la universitat amb un grup de quatre persones.

-          Sortida Constructiva: Es valora a ell mateix ja que sap que les seves idees són bones i poden aportar moltes coses al grup, les dones a conèixer i les exposes per així poder ajudar als teus companys a veure un altre opinió.

-          Sortida Destructiva: Saps que les teves idees són les millors i ho dius sense cap mena de modèstia, creient-te així el millor del grup i menyspreant les idees i les aportacions de la resta d’integrants del grup.

ENVEJA:

Tinc un amic que aconsegueix la feina que feia tants i tants anys que desitjava.

-          Sortida Constructiva: Veus que de la mateixa manera que ell l’ha aconseguit tu també pots, i hi poses encara més ganes, t’esforces i fas l’impossible per aconseguir-ho, etc.

-          Sortida Destructiva: Critiques el teu amic al seu nou cap i als seus nous companys, el critiques a l’esquena perquè la gent no confiïn amb ell, etc.

AVARICA:

Una noia acaba d’acabar la carrera i vol independitzar-se dels seus pares i disposar d’una casa pròpia.

-          Sortida Constructiva: Es proposa aconseguir una feina i de mica en mica anar estalviant els dines que va guanyant fins el punt de poder llogar un pis o comprar-lo.

-          Sortida Destructiva: Decideix començar a robar a petits negocis per després vendre els objectes robats al mercat negre, i amb els beneficis que extreu d’aquesta venda il·legal comprar-se un pis o una casa.

VERGONYA:

Una dona ha de fer una conferència molt important davant de cent persones i li fa molta vergonya ja que no li agrada gens i li costa molt parlar en públic.

-          Sortida Constructiva: Intenta torbar eines que l’ajudi a tranquil·litzar-se com saber que ho tindrà tot apunt, que disposarà de tots els estris que necessiti per la conferència, que ella és la que més bé domina el tema, etc. Tenir una visió optimista.

-          Sortida Destructiva: No assistir a la conferència i deixar penjats als seus caps i a tots els assistents a la conferència, provocant que s’hagin de prendre decisions i fer-la fora de feina, fet que segurament derivarà cap a una depressió.

CULPABILITAT:

És un noi que com sempre, agafa el cotxe per anar a la feina, però de sobte, atropella a un vianant a un pas de zebra perquè no l’havia vist.

-          Sortida Constructiva: Errant d’aquest accident el noi reflexiona i aprèn a ser més prudent, ja que un sol segon de despiste en el volant pot provocar una tragèdia, tan per ell com per la resta de cotxes i vianants.

-          Sortida Destructiva: Errant d’aquest accident el noi té por de que torni a passar el mateix i decideix no agafar mai més el cotxe per evitar accidents, igualment que això li suposi molts entrebancs per arribar a l’hora a la feina.

HUMILIACIÓ:

Un noi esta treballant junt amb els seus companys perquè han de presentar una pràctica d’equip per la universitat. Mentre fan el treball, dóna una idea però aquesta es desestimada per el grup perquè no la troben correcta ni útil, i ell es sent humiliat per això.

-          Sortida Constructiva: Assimila la desestimació i la utilitza com a autocrítica per millorar la qualitat del treball i millorar com a persona acceptant constructivament les crítiques dels altres.

-          Sortida Destructiva: No assimila bé la desestimació i es revela contra l’equip i els abandona, provocant una baralla entre ell i l’equip, fins al punt d’arribar a les ofenses verbals i a la violència física.

Conclusió:

Com he dit en pràctiques anteriors, em torno a repetir i opino que aquest pràctica és molt enriquidora. De la mateixa manera que la pràctica de “Les Distorsions Cognitives”, la pràctica d’avui pot ser molt pragmàtica i ajudar a molt gent. Qui no ha fet servir mai un mecanisme de defensa davant d’una situació difícil? La negació, la intel·lectualització, la racionalització, etc. són mecanismes utilitzats molt sovint a la vida quotidiana de milions de persones. Evidentment, cada persona és un món i cada una utilitzarà aquests mecanismes de diferent manera ja que trobo que són directament proporcionals al caràcter i a la personalitat de cada individu.

Un fet que m’ha cridat l’atenció és que Freud defineix els mecanismes de defensa con uns dispositius interns per preservar l’equilibri psíquic. Discrepo en aquesta afirmació ja que trobo que fer servir amb molta freqüència aquests mecanismes no ens preservarà l’equilibri psíquic, sinó tot el contrari. Una persona que utilitza el mecanisme de projecció, trobo que no l’ajuda a preservar el seu equilibri psíquic ja que esta vivint una mentida. Per exemple, una persona que està molt enfada perquè no esta contenta amb sí mateixa per les coses que fa o que deixa de fer i culpa als altres i els hi atribueix les seves actituds a ells mentint-se d’aquesta manera a ella mateixa, trobo que no preserva l’equilibri psíquic ja que la persona està vivint una mentida de la que no se’n vol donar conte, provocant que la persona encara estigui més ofuscada i amb més ansietat que al reconèixer que la persona que té el problema és ella mateixa i no les persones del seu entorn.

Aquest fet no vol dir que els mecanismes de defensa no siguin factibles, ja que si una persona els empra d’una manera constructiva (tot el contrari de l’exemple anterior), els resultats poden ser molt bons i molt “saludables” per a la persona en qüestió. Per exemple, com hem fet a la pràctica dels set pecats capitals, una persona es pot sentir culpable i enfonsar-se i no sortir del pou, però també pot fer tot el contrari, reflexionar sobre l’esdeveniment i decantar-se per una sortida constructiva que l’ajudi a millorar com a persona i a saber com reaccionar si es troba davant d’una experiència similar.

Així doncs, trobo que totes les persones hauríem de reflexionar més sobre els esdeveniments que vivim i que hauríem de ser mes autocrítics i aprendre a raonar una mica més ja que d’aquesta manera evitaríem moltes desgràcies, com per exemple, desgràcies derivades d’un mal enfocament de la luxúria, com són les violacions.

Tercera Pràctica: DISTORSIONS COGNITIVES

Tercera Pràctica: Les Distorsions Cognitives

Professor: Ernest Luz

Introducció

Abans de començar la classe, el professor Ernest va fer una ràpida menció a tot el que hem fet durant les classes, recordant-nos l’Estructuralisme de Wundt, el que es preocupa de l’estructura del cervell, el Funcionalisme de James que s’encarrega d’investigar com funciona el cervell, el Conductisme de Paulov i el Condicionament Operant de Skinner que consisteix en que es pot predir la conducta.

Després de fer aquest petit resum de la Psicologia treballada a classe, el professor va començar a explicar el tema a treballar a la classe: Les distorsions cognitives. Aquestes són esquemes erronis alhora d’interpretar els fets, els quals generaran múltiples i diferents conseqüències negatives. Aquestes tenen un paper molt important a l’hora de poder desenvolupar una pertorbació emocional. Exemples de distorsions cognitives per entendre més el concepte són les alteracions emocionals fruit d’una creença prejudicial en els pensaments negatius, conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que generen i en la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

Les  distorsions cognitives es troben dins de la corrent del Cognitivisme, que consisteix en que les persones reaccionen davant d’un cert estímul i aquest ens provoca una emoció que ens portarà cap a una resposta determinada, negativa o positiva. Albert Ellis va tractar aquest tema i va desenvolupar l’esquema “Esdeveniment – Creença – Conseqüència Emocional o Conductual”. Aquest fet es dona ja que cada persona té unes vivències diferents i per tant, respondran de diferent manera segons l’estímul, ja que abans que es doni la resposta, la ment de la persona processarà la informació de diferent manera segons els seus sentiments i les seves emocionants, interpretant així l’estímul d’una manera determinada. D’aquesta manera, cada persona generarà una distorsió emocional i la conseqüència serà diferent en cada cas.

Exemple esquema:

Situació activadora

He suspès l’examen de Fonaments De Psicologia

Pensaments i Creences

No se fer res, he estudiat tot el que he pogut i no ha servit de res. Sóc una incompetent i un trasto inútil. Més val que deixi la carrera ara abans que me’n porti una altre patacada.

Conseqüències emocionals o conductuals

Deixo la carrera i m’estic tot el dia a casa. Em sento inútil i per tan no busco cap feina ni ajudo a fer les feines de casa.  M’estic tot el dia davant la televisió i menjant, descuidant així la meva imatge i les meves relacions.

Part Pràctica: Exemples de les 12 distorsions cognitives

Abans de res, dir que la pràctica la he realitzada jo sola perquè el dilluns passat em va ser impossible assistir a classe per culpa de problemes climatològics i de la meva moto com ja li he explicat personalment. Per tan he realitzat la pràctica jo sola mirant les diapositives que has penjat en el Bloc i mirant com ho han fet els meus companys.

La pràctica consisteix en donar dos exemples de les 12 distorsions cognitives per tal de comprendre més fàcilment la distorsió a través dels exemples.

1.       Generalització excessiva: Fixar-se en casos aïllats i generalitzar la seva actitud a tota la resta.

-          Una noia ha presenciat un atracament a un banc i a pogut veure que el lladre era un home de raça negra. Des de llavor ella pensa que totes els homes negres són delinqüents i  no són bones persones.

-          He estudiat molt per un examen i me l’he treballat amb molta antelació, però el dia de la veritat l’examen em surt molt malament i suspenc. Com a conseqüència d’això penso que no serveix de res estudiar perquè sempre suspendré els exàmens, així que ja no estudio mai més.

2.       Abstracció Selectiva: Fixar-se només en els aspectes negatius d’una persona, lloc o situació deixant de banda tots els altres aspectes positius, valorant així els aspectes negatius molt més que els altres, igualment que siguin molt més que els negatius.

-          Un noi va a una festa on l’han convidat i s’ho passa molt bé, però en un moment puntual es comença a marejar i s’ha de seure, però al cap d’uns minuts ja torna a estar completament bé. Al arribar a casa i explicar als seus pares com ha estat la festa només els hi explica que es va marejar deixant de banda lo bé que s’ho va passat.

-          Avui he fet una exposició davant de tota la classe i ho he fet molt bé fins que m’he equivocat al donar un exemple, així que tota la meva presentació ha sigut un fracàs.

3.       Polarització o pensament tot i res: interpretar als esdeveniments i les persones en termes absoluts fent servir les dualitats oposades com són mai-sempre, tot-res, bo-dolent, etc.

-          El meu cap m’ha demanat un informe a les 8 del matí de l’endemà, però no tinc temps de fer-lo perquè la meva àvia esta a l’hospital i no li entrego l’informe. Amb això veig que no serveixo per res ja que m’ha demanat una cosa i no l’he pogut fer, sóc una inútil.

-          Entra ahir i avui no he parat de trucar a una meva amiga però no me l’agafa. En comptes de pensa que ha perdut el mòbil o que el té sense bateria penso que s’ha enfadat amb mi i que no vol saber de mi mai més res, igual que totes les altres meves amigues.

4.       Desqualificació d’allò positiu: No valor experiències positives, sinó tot el contrari, només veure i valorar la part negativa de l’experiència.

-          Pel dia del seu aniversari el seu millor amic li ha regalar una polsera que feia temps que la volia, però sap que és molt i molt cara i que el seu amic deu haver sacrificat algun capritx seu per ella, fixant-se només en el sacrifici que ha hagut de fer el seu amic.

-          M’han operat del genoll i l’operació ha sigut un èxit, però en comptes de valorar que la operació ha anat molt més bé del que m’esperava, penso que podria haver estat pitjor i haver-me quedat en el quiròfan.

5.       Lectura del pensament: Pressuposo les intencions i els sentiments dels altres.

-          Estàs a la cuina amb la teva mare mentre ella, molt cansada, s’està traient el calçat després d’un llarg i cansat dia de treball. La mare et mira de forma rara mentre tu estàs menjat perquè esta molt cansada i només pensa en anar a estirar-se al sofà una estona, i tu creus que t’ha mirat així perquè pensa que menjo massa i que estic massa grassa.

-          Estic en una festa i estic parlant amb el noi que li agrada a la meva amiga. Penso que si la meva amiga em veu parlant amb ell pensarà que m’agrada i que vull algo amb ell.

6.       Endevinar el futur: preveure el que passarà abans que passi.

-          He estudiat molt per l’examen però segur que serà molt complicat i el professor ens posarà “trampes” perquè hi caiguem i així suspendre’ns.

-          Li he de dir a la meva mare que he suspès un examen. Segur que quan li digui em renyarà i em castigarà sense sortir, apart que es sentirà molt decebuda de la seva filla.

7.       Magnificació o minimització: sobreestimar, o pel contrari, subestimar esdeveniments o persones.

-          La meva millor amiga ha fet una exposició i no li ha sortit molt bé perquè no dominava el tema. En comptes de veure que s’ha equivocat i que s’ha de corregir, l’aplaudeixo i la felicito per la gran feina que ha fet.

-          El meu germà no es porta gens bé amb una seva companya de classe. Jo sense conèixer-la la critico simplement perquè en el meu germà no li cau bé.

8.       Raonament emocional: Formular arguments basats en les meves emocions i sentiments en comptes d’estar basats en elements racionals.

-          Em costen molt les matemàtiques i no se que fer per aprovar el proper examen. En comptes de reflexionar i veure que potser m’hi he de posar més, culpo el professor del meu fracàs ja que no em cau bé i no m’agrada com explica.

-          La parella de la meva amiga l’enganya i ella, en comptes de deixar-ho amb ell i començar de nou amb una altre persona, es nega a deixar-lo perquè l’estima massa i diu que no podria viure sense ell, igualment que li sigui infidel cada dos per tres.

9.       Etiquetar erròniament: assignar un nom, moltes vegades amb connotacions negatives, a alguna cosa en comptes de descriure una conducta de forma objectiva.

-          Un jove porta un parell de tatuatges i un pírcing a la cella, i per culpa d’això molta gent no el considera competent i l’infravalora, tot i que és molt bon noi i molt treballador.

-          Estem veient un partit de futbol on el defensa de l’equip, que en aquest cas es negra, és molt bo perquè corre més i s’anticipa sempre a la jugada. De cop, l’home del meu costat diu: “aquestes “negres” per l’únic que serveixen és per córrer!”

10.   Autoinculpació: Em faig responsable i culpable de qüestions diverses sense ser-ne.

-          La parella de la meva amiga deixa molt a què desitjar i jo li he dit a la meva amiga que no em cau bé i que no crec que sigui l’home adient per ella. Uns dies desprès ella m’explica que ho ha deixat amb ell per raons diverses i jo em sento culpable d’aquesta ruptura pel que li vaig comentar fa uns dies respecta ell.

-          Li he deixat el meu cotxe al meu cusi perquè el necessita ja que el seu cotxe està al taller. Unes hores després em truca la meu mare i m’informa que el meu cusi ha patit un accident i em sento malament perquè segur que ha sigut culpa del meu cotxe.

11.   Personalització: assumeixo que jo o altres persones han causat determinades coses directament.

-          Li he dit al meu germà que vagi a buscar-me uns documents a la ciutat perquè els necessito, i quan arriba a la ciutat es troba amb la dona de la seva vida, assumint així que jo sóc la que ha ajuntat el meu germà amb la seva parella.

-          La meva amiga m’ha donat una pedra que diu que porta sort pel meu primer examen de la universitat. Uns dies després al sortir les notes veig que he aprovat i li ho comento a la meva amiga, atribuint-se ella el mèrit ja que ho vaig aconseguir gràcies al seu amulet de la sort.

12.   Imperatiu categòric: Em dic a mi mateix que he de fer una cosa o que l’hauria d’haver fet, o pel contrari, que no hauria d’haver fet o no hauria de fer quelcom.

-          He fet un examen amb el que m’havia sacrificat moltíssim i no he tret la nota que esperava. Penso que hauria de sacrificar-me més i que hauria d’haver deixat de banda aspectes de la meva vida per centrar-me només en l’examen, deixant de banda aspectes com la pròpia nutrició.

-          L’altre dia mentre veia la televisió de cop es va parar i ja no va funcionar més. El que vaig fer es no dir-ne res a ningú i li carregaria el mort al pròxim que vingués a veure la tele. Crec que no hauria d’haver fet això i haver dit la veritat ja que és lo més just per tothom.

Conclusió

Crec que aquesta pràctica és la més enriquidora que hem fet per mi ja que aquestes distorsions cognitives les veiem i les vivim dia a dia. Mai havia donat molta importància aquest tema, ja que em pensava que aquests pensaments distorsionats eren casos aïllats, però aquestes les tenen moltíssima gent. Lògicament, aquestes distorsions es donaran de forma diferent depenen de les persones, i també amb més o menys freqüència depenen de l’estat d’ànim de la persona en qüestió. Trobo que una persona amb una baixa autoestima serà molt més propensa a tenir més distorsions cognitives que una persona sense cap problema psicològic i que està feliç amb si mateixa i amb la seva vida. D’aquesta manera, una persona depressiva acostumarà a desenvolupar aquestes distorsions cognitives en moltes de les experiències vitals, la qual cosa comportarà a conseqüències molt negatives per a la seva autoestima i en la relació que té amb el seu entorn i les seves persones estimades. D’aquesta manera el psicòleg que tracti amb una persona amb distorsions emocionals molt freqüents ha de conèixer la seva vida, conèixer les seves vivències, les seves relacions, etc. per així comprendre millor al pacient i poder ajudar-lo a eliminar aquestes distorsions i fer-li veure la “realitat”, que les coses no són com a ella li semblen, que de cada situació pots extreure’n alguna cosa positiva, en comptes de focalitzar totes les seves característiques negatives o prejudicis. Molta gent que desenvolupa aquestes distorsions són gent fatalistes que sempre veuen les coses negatives de les experiències i gairebé mai valoren els aspectes positius, que moltes vegades són molt més comparant-los amb els aspectes negatius.

Segons la meva opinió, crec que si una persona té moltes d’aquestes distorsions, aquestes malformacions de les percepcions que té dels estímuls la pot portar a desenvolupar un problema psicològic com pot ser la depressió. D’aquesta manera crec que el psicòleg ha de saber tractar a la persona i facilitar-la eines perquè pugui arribar a canviar el seu pensament i l’allunyi de les conseqüències negatives que aquestes distorsions li suposaran pel seu equilibri mental. El que no ha de fer la gent és que per tenir una distorsió cognitiva ja ha de tenir un trastorn mental, ja que no conec ningú que no hagi tingut mai un pensament d’aquest tipus on li han influït més els seus sentiments i emocions que els elements racionals. Amb això vull dir que només ens hem de centrar en les persones que cada dia tenen distorsions cognitives i que aquestes li provoquen un sofriment emocional, ja que si cada persona que té una distorsió cognitiva va a una consulta psicològica, les consultes estarien abarrotades inútilment.

Amb aquesta pràctica he pogut conèixer les diferents distorsions cognitives que existeixen. Gràcies a aquesta pràctica que pogut veure que moltes d’elles són semblants i que és mol fàcil confondre-les entre elles, com pot ser el Raonament Emocional i l’Autoinculpació. Trobo que és molt fàcil equivocar-se i que les diferències rauen en petits detalls, els quals faran que sigui un tipus de distorsió o una altre. Amb aquest fet, puc donar-me conte de que el Cognitivisme no és tan objectiu com el Conductisme, ja que amb aquesta última corrent només ens basem en la conducta que veiem de té el subjecte. En canvi, en el Cognitivisme ens hem de fixar que li passa per la ment al subjecte, fent així molt més dificultós la recerca i l’experimentació amb aquest corrent que no pas en el Conductisme, on el subjecte a treballar és visible, és a dir, la conducta.