Avui ha sigut el primer cop que el professor Ernest ens ha donat classes. No sabia en absolut de què aniria la classe quan de sobte el professor ens ha començat a parlar sobre la introspecció i de l’estructuralisme de la ment. D’aquesta manera, no m’ha sorprès gens que al faltar 10 minuts per finalitzar la classe el professor ens fes estar sols amb la nostre ment per identificar què passava cada instant dins nostre, que “pensaven” els nostres pensaments.
Al principi de la reflexió m’ha costat molt mentalitzar-me i intentar deixar la ment en blanc. Si el professor se’n hagués anat sense dir res segurament jo, inconscientment, hauria començat a pensar coses que no tenen res a veure amb la classe més fàcilment que no pas si m’ho haguessin dit, però hi havia el perill de que si el professor se’n hagués anat sense dir res hauríem començat a establir conversacions amb els companys.
M’ha costat, he estat com dos minuts pensant que havia de deixar la ment en blanc i no pensar en res, però tota l’estona pensava en què havia de pensar, cosa que em frenava a fer-ho. Però després ja he començat a relaxar-me i la meva ment s’ha inundat de pensaments. El primer que m’ha passat pel cap ha estat un record trist i pertorbador que em va passar el cap de setmana que sempre m’ha estat a sobre i mai m’ha deixat descansar. Però més endavant he pensat que no havia de perdre el temps pensant això perquè, tard o d’hora, el temps posa cadascú al lloc que li pertoca i que un ha de ser feliç i intentar deixar de banda els mals pensaments.
Després d’aquesta dosis d’optimisme, he començat a cantar mentalment una de les meves cançons preferides, que no sé com, sempre em carrega d’energia i vitalitat. I gràcies a aquesta cançó he començat a pensar en el que havia de fer just quan surtis de la universitat. Com que no tenia res a fer aquesta tarda, aquest pensament se me’n ha anat molt ràpidament de la ment i he començat a pensar en un problema que té una meva amiga per tal de poder aconsellar-la i poder ajudar-la en qualsevol cosa. La meva conclusió d’aquest problema es resumeix en la frase “gran problemes, grans solucions”. Ara només falta esperar que la meva solució al problema de la meva amiga sigui satisfactòria. De cop algú ha començat a parlar i a riure i m’he desconnectat un altre cop. Després d’estar-me una estona sense pensar en res, he començat a mirar la pissarra i la taula i he pogut veure que ambdues estaven molt brutes i que les dos cridaven urgentment una neteja. Ja era massa tard per tornar a “entrar” dins de la meva ment perquè el professor va tornar a entrar a classe per anunciar que l’hora de classe ja havia finalitzat.
