Tercera Pràctica: Les Distorsions Cognitives
Professor: Ernest Luz
Introducció
Abans de començar la classe, el professor Ernest va fer una ràpida menció a tot el que hem fet durant les classes, recordant-nos l’Estructuralisme de Wundt, el que es preocupa de l’estructura del cervell, el Funcionalisme de James que s’encarrega d’investigar com funciona el cervell, el Conductisme de Paulov i el Condicionament Operant de Skinner que consisteix en que es pot predir la conducta.
Després de fer aquest petit resum de la Psicologia treballada a classe, el professor va començar a explicar el tema a treballar a la classe: Les distorsions cognitives. Aquestes són esquemes erronis alhora d’interpretar els fets, els quals generaran múltiples i diferents conseqüències negatives. Aquestes tenen un paper molt important a l’hora de poder desenvolupar una pertorbació emocional. Exemples de distorsions cognitives per entendre més el concepte són les alteracions emocionals fruit d’una creença prejudicial en els pensaments negatius, conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que generen i en la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.
Exemple esquema:
Situació activadora
He suspès l’examen de Fonaments De Psicologia
Pensaments i Creences
No se fer res, he estudiat tot el que he pogut i no ha servit de res. Sóc una incompetent i un trasto inútil. Més val que deixi la carrera ara abans que me’n porti una altre patacada.
Conseqüències emocionals o conductuals
Deixo la carrera i m’estic tot el dia a casa. Em sento inútil i per tan no busco cap feina ni ajudo a fer les feines de casa. M’estic tot el dia davant la televisió i menjant, descuidant així la meva imatge i les meves relacions.
Part Pràctica: Exemples de les 12 distorsions cognitives
Abans de res, dir que la pràctica la he realitzada jo sola perquè el dilluns passat em va ser impossible assistir a classe per culpa de problemes climatològics i de la meva moto com ja li he explicat personalment. Per tan he realitzat la pràctica jo sola mirant les diapositives que has penjat en el Bloc i mirant com ho han fet els meus companys.
La pràctica consisteix en donar dos exemples de les 12 distorsions cognitives per tal de comprendre més fàcilment la distorsió a través dels exemples.
1. Generalització excessiva: Fixar-se en casos aïllats i generalitzar la seva actitud a tota la resta.
- Una noia ha presenciat un atracament a un banc i a pogut veure que el lladre era un home de raça negra. Des de llavor ella pensa que totes els homes negres són delinqüents i no són bones persones.
- He estudiat molt per un examen i me l’he treballat amb molta antelació, però el dia de la veritat l’examen em surt molt malament i suspenc. Com a conseqüència d’això penso que no serveix de res estudiar perquè sempre suspendré els exàmens, així que ja no estudio mai més.
2. Abstracció Selectiva: Fixar-se només en els aspectes negatius d’una persona, lloc o situació deixant de banda tots els altres aspectes positius, valorant així els aspectes negatius molt més que els altres, igualment que siguin molt més que els negatius.
- Un noi va a una festa on l’han convidat i s’ho passa molt bé, però en un moment puntual es comença a marejar i s’ha de seure, però al cap d’uns minuts ja torna a estar completament bé. Al arribar a casa i explicar als seus pares com ha estat la festa només els hi explica que es va marejar deixant de banda lo bé que s’ho va passat.
- Avui he fet una exposició davant de tota la classe i ho he fet molt bé fins que m’he equivocat al donar un exemple, així que tota la meva presentació ha sigut un fracàs.
3. Polarització o pensament tot i res: interpretar als esdeveniments i les persones en termes absoluts fent servir les dualitats oposades com són mai-sempre, tot-res, bo-dolent, etc.
- El meu cap m’ha demanat un informe a les 8 del matí de l’endemà, però no tinc temps de fer-lo perquè la meva àvia esta a l’hospital i no li entrego l’informe. Amb això veig que no serveixo per res ja que m’ha demanat una cosa i no l’he pogut fer, sóc una inútil.
- Entra ahir i avui no he parat de trucar a una meva amiga però no me l’agafa. En comptes de pensa que ha perdut el mòbil o que el té sense bateria penso que s’ha enfadat amb mi i que no vol saber de mi mai més res, igual que totes les altres meves amigues.
4. Desqualificació d’allò positiu: No valor experiències positives, sinó tot el contrari, només veure i valorar la part negativa de l’experiència.
- Pel dia del seu aniversari el seu millor amic li ha regalar una polsera que feia temps que la volia, però sap que és molt i molt cara i que el seu amic deu haver sacrificat algun capritx seu per ella, fixant-se només en el sacrifici que ha hagut de fer el seu amic.
- M’han operat del genoll i l’operació ha sigut un èxit, però en comptes de valorar que la operació ha anat molt més bé del que m’esperava, penso que podria haver estat pitjor i haver-me quedat en el quiròfan.
5. Lectura del pensament: Pressuposo les intencions i els sentiments dels altres.
- Estàs a la cuina amb la teva mare mentre ella, molt cansada, s’està traient el calçat després d’un llarg i cansat dia de treball. La mare et mira de forma rara mentre tu estàs menjat perquè esta molt cansada i només pensa en anar a estirar-se al sofà una estona, i tu creus que t’ha mirat així perquè pensa que menjo massa i que estic massa grassa.
- Estic en una festa i estic parlant amb el noi que li agrada a la meva amiga. Penso que si la meva amiga em veu parlant amb ell pensarà que m’agrada i que vull algo amb ell.
6. Endevinar el futur: preveure el que passarà abans que passi.
- He estudiat molt per l’examen però segur que serà molt complicat i el professor ens posarà “trampes” perquè hi caiguem i així suspendre’ns.
- Li he de dir a la meva mare que he suspès un examen. Segur que quan li digui em renyarà i em castigarà sense sortir, apart que es sentirà molt decebuda de la seva filla.
7. Magnificació o minimització: sobreestimar, o pel contrari, subestimar esdeveniments o persones.
- La meva millor amiga ha fet una exposició i no li ha sortit molt bé perquè no dominava el tema. En comptes de veure que s’ha equivocat i que s’ha de corregir, l’aplaudeixo i la felicito per la gran feina que ha fet.
- El meu germà no es porta gens bé amb una seva companya de classe. Jo sense conèixer-la la critico simplement perquè en el meu germà no li cau bé.
8. Raonament emocional: Formular arguments basats en les meves emocions i sentiments en comptes d’estar basats en elements racionals.
- Em costen molt les matemàtiques i no se que fer per aprovar el proper examen. En comptes de reflexionar i veure que potser m’hi he de posar més, culpo el professor del meu fracàs ja que no em cau bé i no m’agrada com explica.
- La parella de la meva amiga l’enganya i ella, en comptes de deixar-ho amb ell i començar de nou amb una altre persona, es nega a deixar-lo perquè l’estima massa i diu que no podria viure sense ell, igualment que li sigui infidel cada dos per tres.
9. Etiquetar erròniament: assignar un nom, moltes vegades amb connotacions negatives, a alguna cosa en comptes de descriure una conducta de forma objectiva.
- Un jove porta un parell de tatuatges i un pírcing a la cella, i per culpa d’això molta gent no el considera competent i l’infravalora, tot i que és molt bon noi i molt treballador.
- Estem veient un partit de futbol on el defensa de l’equip, que en aquest cas es negra, és molt bo perquè corre més i s’anticipa sempre a la jugada. De cop, l’home del meu costat diu: “aquestes “negres” per l’únic que serveixen és per córrer!”
10. Autoinculpació: Em faig responsable i culpable de qüestions diverses sense ser-ne.
- La parella de la meva amiga deixa molt a què desitjar i jo li he dit a la meva amiga que no em cau bé i que no crec que sigui l’home adient per ella. Uns dies desprès ella m’explica que ho ha deixat amb ell per raons diverses i jo em sento culpable d’aquesta ruptura pel que li vaig comentar fa uns dies respecta ell.
- Li he deixat el meu cotxe al meu cusi perquè el necessita ja que el seu cotxe està al taller. Unes hores després em truca la meu mare i m’informa que el meu cusi ha patit un accident i em sento malament perquè segur que ha sigut culpa del meu cotxe.
11. Personalització: assumeixo que jo o altres persones han causat determinades coses directament.
- Li he dit al meu germà que vagi a buscar-me uns documents a la ciutat perquè els necessito, i quan arriba a la ciutat es troba amb la dona de la seva vida, assumint així que jo sóc la que ha ajuntat el meu germà amb la seva parella.
- La meva amiga m’ha donat una pedra que diu que porta sort pel meu primer examen de la universitat. Uns dies després al sortir les notes veig que he aprovat i li ho comento a la meva amiga, atribuint-se ella el mèrit ja que ho vaig aconseguir gràcies al seu amulet de la sort.
12. Imperatiu categòric: Em dic a mi mateix que he de fer una cosa o que l’hauria d’haver fet, o pel contrari, que no hauria d’haver fet o no hauria de fer quelcom.
- He fet un examen amb el que m’havia sacrificat moltíssim i no he tret la nota que esperava. Penso que hauria de sacrificar-me més i que hauria d’haver deixat de banda aspectes de la meva vida per centrar-me només en l’examen, deixant de banda aspectes com la pròpia nutrició.
- L’altre dia mentre veia la televisió de cop es va parar i ja no va funcionar més. El que vaig fer es no dir-ne res a ningú i li carregaria el mort al pròxim que vingués a veure la tele. Crec que no hauria d’haver fet això i haver dit la veritat ja que és lo més just per tothom.
Conclusió
Crec que aquesta pràctica és la més enriquidora que hem fet per mi ja que aquestes distorsions cognitives les veiem i les vivim dia a dia. Mai havia donat molta importància aquest tema, ja que em pensava que aquests pensaments distorsionats eren casos aïllats, però aquestes les tenen moltíssima gent. Lògicament, aquestes distorsions es donaran de forma diferent depenen de les persones, i també amb més o menys freqüència depenen de l’estat d’ànim de la persona en qüestió. Trobo que una persona amb una baixa autoestima serà molt més propensa a tenir més distorsions cognitives que una persona sense cap problema psicològic i que està feliç amb si mateixa i amb la seva vida. D’aquesta manera, una persona depressiva acostumarà a desenvolupar aquestes distorsions cognitives en moltes de les experiències vitals, la qual cosa comportarà a conseqüències molt negatives per a la seva autoestima i en la relació que té amb el seu entorn i les seves persones estimades. D’aquesta manera el psicòleg que tracti amb una persona amb distorsions emocionals molt freqüents ha de conèixer la seva vida, conèixer les seves vivències, les seves relacions, etc. per així comprendre millor al pacient i poder ajudar-lo a eliminar aquestes distorsions i fer-li veure la “realitat”, que les coses no són com a ella li semblen, que de cada situació pots extreure’n alguna cosa positiva, en comptes de focalitzar totes les seves característiques negatives o prejudicis. Molta gent que desenvolupa aquestes distorsions són gent fatalistes que sempre veuen les coses negatives de les experiències i gairebé mai valoren els aspectes positius, que moltes vegades són molt més comparant-los amb els aspectes negatius.
Segons la meva opinió, crec que si una persona té moltes d’aquestes distorsions, aquestes malformacions de les percepcions que té dels estímuls la pot portar a desenvolupar un problema psicològic com pot ser la depressió. D’aquesta manera crec que el psicòleg ha de saber tractar a la persona i facilitar-la eines perquè pugui arribar a canviar el seu pensament i l’allunyi de les conseqüències negatives que aquestes distorsions li suposaran pel seu equilibri mental. El que no ha de fer la gent és que per tenir una distorsió cognitiva ja ha de tenir un trastorn mental, ja que no conec ningú que no hagi tingut mai un pensament d’aquest tipus on li han influït més els seus sentiments i emocions que els elements racionals. Amb això vull dir que només ens hem de centrar en les persones que cada dia tenen distorsions cognitives i que aquestes li provoquen un sofriment emocional, ja que si cada persona que té una distorsió cognitiva va a una consulta psicològica, les consultes estarien abarrotades inútilment.
Amb aquesta pràctica he pogut conèixer les diferents distorsions cognitives que existeixen. Gràcies a aquesta pràctica que pogut veure que moltes d’elles són semblants i que és mol fàcil confondre-les entre elles, com pot ser el Raonament Emocional i l’Autoinculpació. Trobo que és molt fàcil equivocar-se i que les diferències rauen en petits detalls, els quals faran que sigui un tipus de distorsió o una altre. Amb aquest fet, puc donar-me conte de que el Cognitivisme no és tan objectiu com el Conductisme, ja que amb aquesta última corrent només ens basem en la conducta que veiem de té el subjecte. En canvi, en el Cognitivisme ens hem de fixar que li passa per la ment al subjecte, fent així molt més dificultós la recerca i l’experimentació amb aquest corrent que no pas en el Conductisme, on el subjecte a treballar és visible, és a dir, la conducta.
