Quarta pràctica: Els Mecanismes De Defensa
Professor: Ernest Luz
Pràctica realitzada amb la Paula Llorens i l'Oriol Larré
Introducció
Abans de començar el tema en qüestió de la classe d’avui, l’Ernest ens ha fet una ràpida menció a diferents corrents psicològiques com foren el Cognitivisme i el Conductisme Radical de Watson.
Després, ja entrant en el tema de la classe d’avui, ens ha parlat de la Psicoanàlisi de finals del segle XIX. Freud, el creador de la Psicoanàlisi, s’interessa pels trastorns mentals però es troba en diferents trastorns que li són molt difícils d’explicar com és el cas de la histèria. Freud descriu l’alteració d’aquesta paràlisis i en fa un estudi neuroanatòmic on descobreix que no hi ha lesió, no hi ha una base mèdica que ell pugui utilitzar per explicar la histèria. Freud fa servir la hipnosis en les pacients histèriques i junt amb Breuer fa un estudi de la histèria on s’explica que la paràlisis no esta determinada per una lesió, sinó que la lesió es troba en el cervell en forma de trauma.
Es planteja que en la persona hi conviuen dos estats de consciència excloents, un que se’n adona del que passa i l’altre que no. Fa una primera proposta on defineix a la persona com una entitat on hi ha part conscient i una d’inconscient, fent servir per explicar la teoria la metàfora de l’iceberg.
Freud es fixa en el que passa a l’interior, la dinàmica interior i fa las següent divisó:
CONSCIENT / PRECONSCIENT / INCONSCIENT
(hi ha trauma)
Utilitza el concepte LIBIDO, on Carl G. Jung (creador de l’associació de paraules on s’explica el procés perquè l’inconscient passes al conscient) i Alfred Adler es van separar de Freud per aquest tema de la libido, la majoria de tipus sexual. Freu errant d’aquest tema proposa la teoria de la personalitat en 3 conceptes:
ID (l’Alló) - EGO - SUPEREGO
Freud també dóna molta importància als somnis i n’extreu un ús: si s’aconsegueix que el material inconscient aflores a la consciència es curaria. Si aconseguíem recordar, integrar a la consciència un fet el símptoma desapareixeria (Teoria de la Reminiscència).
L’ID i el SUPEREGO són dos entitats innates que es regeixen pel principi del pler, es mouen per estar bé de forma immediata. Operen en solitari els primers dos anys de vida i sempre estaran en nosaltres i ens acompanyaran, però a partir dels dos anys, la interacció amb el medi farà que la persona construeixi una altre entitat: El Jo (EGO), que opera amb el principi de les limitacions de la realitat. Es dóna una interacció constant entre “el que vull” i “el que puc fer”, és a dir, una interacció constant entre l’ID i l’EGO. El ID pot quedar frustrat i el nen comença a entendre que amb la realitat s’hi ha de saber negociar. Aquestes dos entitats mencionades són molt egoistes, per això Freud creu que els nenes eren egoistes i que són éssers egoistes. És a partir del SUPEREGO quan s’incorpora el factor social, cosa que fa que tingui en compte als altres en el sentit de que coses que li passen a els altres li pot generar, per exemple, pena. D’aquí surt la “veu” de la consciència.
El comportament humà serà el resultat de la dinàmica d’aquestes tres entitats.
Freud al incorporar a la seva teoria el concepte de libido la va anar derivant fins arribar a la Teoria Del Desenvolupament Psicosexual, que consisteix en que hi ha d’haver unes etapes que si no es superen hi haurà una fixació que es desenvoluparà en el comportament. Les etapes d’aquesta teoria són:
- Fase Oral (Dos anys de vida): Obtenim el plaer a través de la boca on es poden produir encallaments. Per exemple, si es separà al nen abans d’hora el pit de la mare pot tenir unes conseqüències, com són una actitud pessimista, comportament de fumar, etc. Si la satisfacció ha sigut plena tindrà una actitud optimista.
- Fase Anal (De dos a tres anys): control d’esfínters. Si hi ha encallament com pot ser un alleujament a l’hora d’evacuar, pot ser que el nen en un futur gasti els diners de forma indiscriminada.
- Fase Fàl·lica (de tres a sis anys): Descobreixen els seus genitals, saben si són un nen o una nena, es descobreix el gènera. Durant aquesta etapa es pot desenvolupar el complexa d’Edip (en nens) o d’Alectra (en nenes), on el nen s’enamora de la mare i té por que el pare ho descobreixi patint així una possible castració segons Freud. Per superar-ho el nen s’ha d’identificar amb el pare.
- Fase de Latència (de sis a dotze anys): arriba a la porta de la maduresa sexual fisiològica.
- Fase Genital (a partir dels 12 anys)
Freud es fixa en la conducta humana pertorbada i estableix els mecanismes de defensa creats pel Jo, que són creacions que crea una part de nosaltres (el Jo) que preserven el nostre equilibri psíquic. Són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Ana Freud, filla se Freud, s’interessa molt pel tema dels mecanismes de defensa i aprofitant que el seu pare no acaba de tancar aquest tema, ella continua aprofundint en aquest tema i els classifica en nou mecanismes de defensa:
- Repressió: Freud el considerava el mecanisme d’acció més important el qual anomenava també defensa. Aquest mecanisme consisteix en mantindré els impulsos inacceptables de l’ID fora de la consciència, provocant un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d’energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l’inconscient.
- Negació: consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment pertorbador va tenir lloc o que una determinada condició existeix. De la mateixa manera que la repressió, la negació intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu en cor d’afrontar.
- Projecció: consisteix en que la persona atribueix a les altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateixa.
- Racionalització: consisteix en que la persona redueix l’ansietat que pateix en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li sembla inacceptable.
- Intel·lectualització: consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.
- Formació Reactiva: una forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
- Regressió: actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils, en les quals havia experimentat una fixació.
- Desplaçament: consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
- Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.
Part Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals
IRA
LUXÚRIA
GULA
PERESA
SUPÈRBIA
ENVEJA
AVARICIA
Altres emocions: Vergonya, Culpabilitat, Humiliació, etc.
La pràctica consisteix en buscar una sortida constructiva i una de destructiva de cada pecat basant-nos en l’últim mecanisme de defensa esmentat, és a dir, la sublimació .
IRA:
Estàs enfadat amb el teu cap perquè sempre et fa fer la feina a última hora provocant que sempre arribi tard i cansat a casa.
- Sortida Constructiva: Descarregues la teva ira envers en teu cap i la fatiga emocional anant al gimnàs a fer peses, córrer, boxe, etc.
- Sortida Destructiva: Descarregues la teva ira apallissant la dona del teu cap o els seus fills, provocant així una tragèdia.
LUXÚRIA:
Fa un any que t’has separat de la teva parella de tota la vida i no has mantingut cap relació sexual amb ningú des de llavors.
- Sortida Constructiva: Busques parella sortint més pels pubs, anant a agències per conèixer gent nova, etc. per així tornar a tenir una parella i formar un altre cop un vincle afectiu.
- Sortida Destructiva: Veure impossible trobat una altre persona com ella i violar a la primera dona que et topis pel carrer.
GULA:
A una noia li encanta menjar, creu que és un dels plaers més bons en aquesta vida.
- Sortida Constructiva: Decideix fer-se dietista per saber quina és la dieta que s’ha de seguir, quines beneficis porta menjar equilibradament, saber controlar la gana, etc.
- Sortida Destructiva: Menjar sense mesura a qualsevol hora i no parar de menjar fins provocar-li un empatx, pujar el colesterol, un infart, etc.
PERESA:
Tinc una feina molt estressant que em requereix passar hores i hores sense parar ni un sol moment provocant que estigui molt cansada al acabar la feina.
- Sortida Constructiva: Quan arriba a casa s’estira per descansar però a l’hora llegeix un llibre o avança una mica de feina per així no tenir tanta feina l’endemà.
- Sortida Destructiva: Quan arriba a casa s’estira al sofà, engega la televisió i s’està allà estirat hora i hores, demostrant una actitud pasota i despreocupada davant les obligacions que li suposa la feina.
SUPÈRBIA:
És un estudiant que està fent una pràctica de la universitat amb un grup de quatre persones.
- Sortida Constructiva: Es valora a ell mateix ja que sap que les seves idees són bones i poden aportar moltes coses al grup, les dones a conèixer i les exposes per així poder ajudar als teus companys a veure un altre opinió.
- Sortida Destructiva: Saps que les teves idees són les millors i ho dius sense cap mena de modèstia, creient-te així el millor del grup i menyspreant les idees i les aportacions de la resta d’integrants del grup.
ENVEJA:
Tinc un amic que aconsegueix la feina que feia tants i tants anys que desitjava.
- Sortida Constructiva: Veus que de la mateixa manera que ell l’ha aconseguit tu també pots, i hi poses encara més ganes, t’esforces i fas l’impossible per aconseguir-ho, etc.
- Sortida Destructiva: Critiques el teu amic al seu nou cap i als seus nous companys, el critiques a l’esquena perquè la gent no confiïn amb ell, etc.
AVARICA:
Una noia acaba d’acabar la carrera i vol independitzar-se dels seus pares i disposar d’una casa pròpia.
- Sortida Constructiva: Es proposa aconseguir una feina i de mica en mica anar estalviant els dines que va guanyant fins el punt de poder llogar un pis o comprar-lo.
- Sortida Destructiva: Decideix començar a robar a petits negocis per després vendre els objectes robats al mercat negre, i amb els beneficis que extreu d’aquesta venda il·legal comprar-se un pis o una casa.
VERGONYA:
Una dona ha de fer una conferència molt important davant de cent persones i li fa molta vergonya ja que no li agrada gens i li costa molt parlar en públic.
- Sortida Constructiva: Intenta torbar eines que l’ajudi a tranquil·litzar-se com saber que ho tindrà tot apunt, que disposarà de tots els estris que necessiti per la conferència, que ella és la que més bé domina el tema, etc. Tenir una visió optimista.
- Sortida Destructiva: No assistir a la conferència i deixar penjats als seus caps i a tots els assistents a la conferència, provocant que s’hagin de prendre decisions i fer-la fora de feina, fet que segurament derivarà cap a una depressió.
CULPABILITAT:
És un noi que com sempre, agafa el cotxe per anar a la feina, però de sobte, atropella a un vianant a un pas de zebra perquè no l’havia vist.
- Sortida Constructiva: Errant d’aquest accident el noi reflexiona i aprèn a ser més prudent, ja que un sol segon de despiste en el volant pot provocar una tragèdia, tan per ell com per la resta de cotxes i vianants.
- Sortida Destructiva: Errant d’aquest accident el noi té por de que torni a passar el mateix i decideix no agafar mai més el cotxe per evitar accidents, igualment que això li suposi molts entrebancs per arribar a l’hora a la feina.
HUMILIACIÓ:
Un noi esta treballant junt amb els seus companys perquè han de presentar una pràctica d’equip per la universitat. Mentre fan el treball, dóna una idea però aquesta es desestimada per el grup perquè no la troben correcta ni útil, i ell es sent humiliat per això.
- Sortida Constructiva: Assimila la desestimació i la utilitza com a autocrítica per millorar la qualitat del treball i millorar com a persona acceptant constructivament les crítiques dels altres.
- Sortida Destructiva: No assimila bé la desestimació i es revela contra l’equip i els abandona, provocant una baralla entre ell i l’equip, fins al punt d’arribar a les ofenses verbals i a la violència física.
Conclusió:
Com he dit en pràctiques anteriors, em torno a repetir i opino que aquest pràctica és molt enriquidora. De la mateixa manera que la pràctica de “Les Distorsions Cognitives”, la pràctica d’avui pot ser molt pragmàtica i ajudar a molt gent. Qui no ha fet servir mai un mecanisme de defensa davant d’una situació difícil? La negació, la intel·lectualització, la racionalització, etc. són mecanismes utilitzats molt sovint a la vida quotidiana de milions de persones. Evidentment, cada persona és un món i cada una utilitzarà aquests mecanismes de diferent manera ja que trobo que són directament proporcionals al caràcter i a la personalitat de cada individu.
Un fet que m’ha cridat l’atenció és que Freud defineix els mecanismes de defensa con uns dispositius interns per preservar l’equilibri psíquic. Discrepo en aquesta afirmació ja que trobo que fer servir amb molta freqüència aquests mecanismes no ens preservarà l’equilibri psíquic, sinó tot el contrari. Una persona que utilitza el mecanisme de projecció, trobo que no l’ajuda a preservar el seu equilibri psíquic ja que esta vivint una mentida. Per exemple, una persona que està molt enfada perquè no esta contenta amb sí mateixa per les coses que fa o que deixa de fer i culpa als altres i els hi atribueix les seves actituds a ells mentint-se d’aquesta manera a ella mateixa, trobo que no preserva l’equilibri psíquic ja que la persona està vivint una mentida de la que no se’n vol donar conte, provocant que la persona encara estigui més ofuscada i amb més ansietat que al reconèixer que la persona que té el problema és ella mateixa i no les persones del seu entorn.
Aquest fet no vol dir que els mecanismes de defensa no siguin factibles, ja que si una persona els empra d’una manera constructiva (tot el contrari de l’exemple anterior), els resultats poden ser molt bons i molt “saludables” per a la persona en qüestió. Per exemple, com hem fet a la pràctica dels set pecats capitals, una persona es pot sentir culpable i enfonsar-se i no sortir del pou, però també pot fer tot el contrari, reflexionar sobre l’esdeveniment i decantar-se per una sortida constructiva que l’ajudi a millorar com a persona i a saber com reaccionar si es troba davant d’una experiència similar.
Així doncs, trobo que totes les persones hauríem de reflexionar més sobre els esdeveniments que vivim i que hauríem de ser mes autocrítics i aprendre a raonar una mica més ja que d’aquesta manera evitaríem moltes desgràcies, com per exemple, desgràcies derivades d’un mal enfocament de la luxúria, com són les violacions.
