Cinquena Pràctica: PEL·LÍCULA "FREUD: PASIÓN SECRETA"

Cinquena Pràctica: Pel·lícula “Fred: Pasión Secreta”

Professor: Ernest Luz

Pràctica individual

Introducció

El dilluns passat el professor Ernest ens va passar una pel·lícula a classe titulada “Freud: Pasión Secreta”, dirigida pel director John Huston l’any 1962. És una pel·lícula pseudo-biogràfica que descriu a partir de 1885 cinc anys de la vida del psicòleg Sigmund Freud.  

La pel·lícula narra els avanços i els entrebancs que va patir Freud per desenvolupar plenament les seves teories. El film comença descrivint a Freud com un seguidor de Meynerd, el qual assegura que la histèria no existeix sinó que les pacients “histèriques” enganyen i fingeixen els símptomes. En canvi, Freud discrepa i diu que no fingeixen, fet que el portarà a abandonar les ensenyances de Meynerd i anar-se’n a investigar fora.

Després d’aquesta “separació” amb Meynert, Freud assisteix a classes de Charcot, on exposa que la histèria és només mental, que no és un lesió, sinó que és un trauma. A la pel·lícula s’exposen dos tipus de pacients, una dona que no pot caminar i un home que pateix tremolors per tot el cos. A través de la hipnosis, Charcot els indueix a un estat mental on ell els pot controlar i fer que, en aquest cas, la dona pugui caminar i l’home deixi de tremolar. Quan el pacient està sotmès a la hipnosis no recorda res i es pot induir a un estat mental similar al que va crear el trauma, on es podran donar a conèixer els símptomes, els quals són el resultat de les idees del cervell, és a dir, no l’origen orgànic. Com exposa Charcot, la hipnosis ajuda a entendre el trauma, però no a curar-lo.

A partir d’aquest fet, Freud coneix a Breuer, personatge que comparteix les mateixes idees que Freud. Breuer creu que el trauma és degut a una emoció reprimida i que per curar-ho s’ha d’aïllar el record patogen. Una pacient molt rellevant a la pel·lícula és una pacient histèrica de Breuer anomenada Cecile, la qual farà que Freud també s’interessi pel seu cas.

Durant tota la pel·lícula s’exposen molts tipus de mecanismes de defensa, però la pel·lícula gira entorn i es concentra molt en un pacient de Freud que pateix el Complex d’Edip. Aquest complex consisteix en que el nen s’enamora de la mare i veu al pare com un competidor. El nen te por que el pare descobreixi els sentiments que te envers la mare i que aquest el capi. Segons Freud per superar-ho s’ha d’identificar amb el pare.

El pacient que pateix aquest complex és Carl Von Schlosser, fill d’un militar retirat. Freud no sospità de res ja que els símptomes que manifestava aquest pacient eren molt semblants als de la resta, però més endavant, Freud sotmet a Schlosser a la hipnosis ignorant el que descobriria. A través de la hipnosis Carl Von Schlosser va rebel·lar l’odi que sentia cap al seu pare igualment que tingues el seu uniforme de militar en un maniquí, que durant la hipnosis es va donar a conèixer que el maniquí era d’una figura femenina la qual representava la seva mare, la qual el pacient la va començar a abraçar i a petonejar.

Freud va quedar impactat amb el seu descobriment i no va estar preparat per assumir-ho, despertant al pacient de la hipnosis i fent que aquest no recordes res del que havia passat. Seguidament va fer que ingressessin al seu pacient en una institució psiquiàtrica.

Més endavant durant la pel·lícula es dóna una escena molt irreal i exagerada ja que esta representant un somni de Freud. El somni estava relacionat amb el seu pacient Schlosser, el qual es trobava lligat amb Freud amb una corda. El pacient tirava de corda dirigint-se a una figura d’una dona, la qual va començar a petonejar i acariciar. Freud horroritzar veient tal escena començà a tirar la corda cap a ell, quan de cop i volta Schlosser es tirà al vuit. Freud per tal de no caure al buit seguit d’ell, va intentar tallar la corda en un intent fallit, ja que no ho aconseguí i caigué al buit seguidament del seu pacient. Sortosament, Freud es va despertar i es va donar conte de que era un somni.

Amb aquest somni, Freud va quedar molt traumatitzat pel problema del seu pacient i va arribar a plantejar-se deixar la psicologia per posar tots els seus esforços en la neurologia, però gràcies a Meynerd, el qual es trobava en un estat crític per culpa d’un infart, el va animar a seguir els seus estudis de la histèria.

Més endavant, Freud descobrí que el seu antic pacient Schlosser va morir en el manicomi on el van ingressar per culpa d’una pneumònia, però igualment es va sentir culpable per la seva mort.  

Complex d’Edip

Per entendre millor el Complex d’Edip us exposaré el mite que explica aquest complexe. La llegenda va inspirar a Sigmund Freud la seva teoria del complex d'Edip sobre el desenvolupament de la personalitat. Aquest complex planteja la idea de que durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals) aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar al pare ja que aquest té a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar al pare. Aquest conflicte resolgué mitjançant la identificació, on el nen adopta característiques del pare.

Edip fou un heroi de la mitologia grec fill de Laios i Locasta. Sense saber-ho matà al seu pare i contragué matrimoni amb la seva mare.

Abans de casar-se, Laios i Locasta van consultar l'Oracle de Delfos, el qual els advertí que "el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare". Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l'acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya. Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va adoptar.

Aviat Edip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Edip, turmentat per aquesta idea consulta l'Oracle de Delfos. Aquest li contestà una frase enigmàtica que desencadenà la tragèdia: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Edip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.

Edip marxà de Delfos a l'aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigí que surtis del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d'una disputa Edip matà a aquell home, qui tràgicament era el seu pare Laios. Així es compleix la primera part de l'oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l'Esfinx assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l'entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li'n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Locasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d'aquesta lacra que s'enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre. Edip va poder respondre sense cap dificultat a la pregunta de l’Esfinx provocant que es suïcides.

Així fou com Edip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. Èdip envià a Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Aquest contestà que la pesta no cessaria fins que sigui castigat l'assassí de Laios, encara present a Tebes. Edip empren aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d'infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D'aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d'ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l'incest comès, es suïcidà penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d'una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.

Conclusió

La primera cosa que he de dir és que quan el professor Ernest ens va dir que faríem la pràctica entorn d’una pel·lícula de Freud vaig pensar que seria una pràctica a fer molt ràpida i molt fàcil. Però com gaire bé sempre passa amb les primeres impressions, anava totalment errada. He de dir que per fer aquesta pràctica he hagut de treballat tan o més que en les altres pràctiques. Creia que al ser una pel·lícula la pràctica no seria molt enriquidora perquè ens limitaríem a veure una pel·lícula entretinguda i ja esta. Però anava errada, ja que trobo que la pel·lícula que hem vist és molt enriquidora i que ens ha ensenyat fets de la vida de Freud que desconeixíem i ens ha borrat de la ment “llegendes” que havíem escoltat d’ell però que són totalment falses.

Després d’haver donat la meva opinió sobre la pel·lícula, formulo el dubte que m’ha passat per la ment tot el dia després d’haver fet aquesta pràctica: El Complex d’Edip o d’Electre es dóna a tots els nenes/es o en casos concrets?

Aquesta pregunta la formulo perquè hem treballat molt aquest complex, fins i tot l’hem treballat amb la doctora Sadurní durant les seves classes, però encara no m’ha quedat clar si el complex es dóna irremeiablement a tots els nens a l’etapa genital de la teoria de Freud del desenvolupament psicosexual o si és en casos concrets. Sincerament, jo no recordo haver sentit aquests sentiments envers al meu pare i haver vist a la meva mare com una rival. Potser això es deu a que jo era massa petita per adonar-me del que estava sentint, però no ho se del tot segur, per aquest motiu m’agradaria saber-ho.