Sisena Pràctica: LES NECESSITATS HUMANES

Sisena Pràctica: Les Necessitats Humanes

Professor: Ernest Luz

Treballat realitzar amb la Maria Lara i la Paula Galán.

Introducció

La classe d’avui amb el professor Ernest Luz tracta sobre la psicologia humanista creada per Maslow i Rogers, considerada la tercera potència en la Psicologia. Tan Maslow com Rogers no estaven del tot d’acord amb la psicoanàlisi i el conductisme, ja que consideraven que aquestes dos disciplines excloïen comportaments que també formen part de la conducta humana.

Maslow postula un model diferent, un model de persona amb una tendència innata a realitzar-se de caire positiu. Creu que les persones tenim necessitats, definides com tot allò que si no es satisfà la persona es mor o emmalalteix, és a dir, necessitats autèntiques, com pot ser la gana o la son. Tanmateix, també existeixen necessitats falses que no són més que capricis, les quals hem de saber diferenciar de les vertaderament autèntiques. Maslow defensa una tendència al creixement, a l’autorealització, en canvi Rogers es decanta més per una tendència a l’auto-actualització.

Maslow explica que si l’ambient és capaç de donar-li les condicions per al creixement ens trobarem en un ambient soluble, tanmateix també ens podem trobar en ambients insolubles, on els sentirem jutjats. Per tan, hi ha ambients psicològicament/físicament/espiritualment favorables o insolubles. Tanmateix, el que pot ser una persona, l’essència, esta a dins de la persona. Un individu que pot satisfer les seves necessitats serà altruista, generós, afable, etc. En canvi quan les persones no es comporten així és fruit d’una insatisfacció de les necessitats.

Maslow és el creador de la piràmide motivacional de la psicologia humanista. Explica que si hem d’estudiar els homes ens hem de fixar en l’expressió humana en la seva màxima esplendor, les quals tenen una sèrie de característiques com l’optimisme, el sentit de l’humor, etc. Aquesta teoria de la motivació humana està estructurada jeràrquicament en cinc nivells:

-          Necessitats fisiològiques (respirar, menjar, dormir, etc.)

-          Necessitats de seguretat (sentir-se segur de la teva integritat física, de la teva feina, dels teus recursos, etc.)

-          Necessitats d’amor i pertinença (l’amistat, la família, la intimitat sexual, etc.)

-          Necessitats d’autoestima (sentiment de competència.)

-          Necessitats d’autorealització (el màxim del nostre potencial, moments puntuals de màxima felicitat, sentir-se bé amb el món.)

S’ha de tenir em compte que a vegades no es compleix aquest ordre, per exemple, una vaga de fam, on alimentar-se queda en segon terme després de la sensació de seguretat. També s’ha de valorar que per força hem de sentir la insatisfacció d’alguna de les necessitats.

Amb aquesta piràmide, Maslow exposa que si sabem com es fa per complir les necessitats, ho podem ensenyar.

Part Pràctica

Si ens comportem amb l’objectiu d’assolir necessitats:

a)      Comportaments constructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat)

b)      Comportaments destructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en sort perjudicat)

c)       Comportaments fallits (no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica)

Analitza darrera dels símptomes les necessitats autèntiques no realitzades.

1.       Necessitats fisiològiques:

Ens trobem davant d’una noia que pateix insomni:

-          Comportament Constructiu: La noia decideix assistir a teràpies on li recomanen solucions homeopàtiques.

-          Comportament Destructiu: La noia decideix automedicar-se fàrmacs que l’ajudaran a reduir la seva ansietat i eliminar l’insomni però a la llarga aquesta medicació li suposarà efectes secundaris, com pot ser la caiguda del cabell.

-          Comportament Fallit: Decideix consultar el tarot i li recomana fer exercici, prendre’s infusions, continuar pagant perquè el tarot li recomani més coses però no li serveixen de res.

2.       Necessitats de seguretat:

Ens trobem davant d’una mala relació des de fa molt de temps entre un pare i el seu fill:

-          Comportament Constructiu: Pare i fill es posen d’acord i assisteixen a una teràpia familiar que amb el temps aconseguirà que solucionin les seves diferències fent-li veure tan al pare com al fill que les seves diferències eren molt superficials.

-          Comportament Destructiu: El fill decideix anar-se’n per així trencar totes les relacions amb el pare i no tenir més problemes, però oblidant que amb el temps tan l’un com l’altre sofriran per la pèrdua de l’altre.

-          Comportament Fallit: Tan el pare com el fill parlen i intentant solucionar els seus problemes però no ho aconsegueixen, continuant així amb les seves diferències.

3.       Necessitats d’amor i pertinença:

Ens trobem davant d’una parella que te problemes conjugals:

-          Comportament Constructiu: la parella es posa d’acord i decideixen assistir a una teràpia amb una sexòloga per resoldre el problema que tenen, que en aquest cas, és que la noia no es sent a gust amb ell i per tant, mai vol fer l’amor amb ell.

-          Comportament Destructiu: La noia es busca un amant amb qui descarregar tota la seva passió però seguir amb la seva parella i no dir-li res de la seva infidelitat.

-          Comportament Fallit: La noia no sap que fer i no veu cap altre remei que fingir amb ell, igualment que no estigui a gust fent el que fa.

4.       Necessitats d’autoestima:

Ens trobem davant de dos amigues de tota la vida que s’han enfadat i no es parlen:

-          Comportament Constructiu: Les noies es posen d’acord i decideix quedar per parlar cara a cara i veure quins han estat els problemes que les han portat a aquesta situació, intentant reflexionar i ser tolerants l’una amb l’altre.

-          Comportament Destructiu: Les noies es posen d’acord i decideixen quedar i parlar sobre el conflicte, però no exposen les seves opinions sincerament fent que les dos es pensis que ho han  arreglat, però darrera criticar i ferir l’una a l’altre.

-          Comportament Fallit: Cap de les dos noies es posen d’acord i decideixen no tornar a parlar mai més l’una amb l’altre.

5.       Necessitats d’auto-realització:

És un home molt creatiu que presenta un projecte al seu cap molt car per a l’empresa però amb moltes possibilitats d’èxit:

-          Comportament constructiu: Es posa d’acord amb el cap i tots els seus integrants per retallar coses innecessàries del projecte per tal de no fer-lo tan costós i així poder realitzar-lo.

-          Comportament destructiu: No es posen d’acord i no retallen res del projecte deixant-lo com estava en un inici, provocant que per dur-lo a terme s’hagin de despatxar molts treballadors de l’empresa.

-          Comportament fallit: El cap no valora el projecte ni el té en compte pel simple fet que és molt costós i l’anul·la. 

Conclusió:

Reflexionant sobre els models que postula Maslow i comparant-lo amb els altres que hem fet durant el curs, per exemple la psicoanàlisi de Freud o el conductisme de Skinner, estic molt més d’acord amb l’humanisme que amb totes les altres disciplines. Trobo que aquesta corrent psicològica és una de les més lògiques juntament amb el conductisme, però a diferència d’aquesta, l’humanisme té en compte aspectes que el conductisme i altres exclouen de la conducta humana i que són molt rellevants. És el corrent psicològic amb el qual estic més d’acord perquè trobo lògic que considerem les necessitats humanes un aspecte bàsic en la conducta ja que si un individu aconsegueix assolir un determinat nombre de necessitats aquestes condicionaran el seu estat d’ànim i la seva forma de veure el món. És essencial complir necessitats ja que aquestes et donaran, en un major o menor grau, la felicitat i l’harmonia que cada individu necessita. Tanmateix s’ha de tenir en compte que cada individu és un món i que per tant aconseguir satisfer una necessitat dependrà de cada persona, ja que un subjecte pot preferir sentir-se segur amb la seva família i les seves amistats abans que sentir-se segur dels seus recursos i la seva integritat física.

Seguint amb aquest tema, trobo pràctic jerarquitzar les necessitats però trobo que no es pot fer tan a la lleugera. És a dir, com he dit abans, cada individu té les seves pròpies necessitats que poden ser molt diferents a les de les altres persones. Posem un exemple: Una persona que és asexual i no li transmet res és sexe segurament preferirà mil vegades sentir-se competent i realitzat que tenir complerta la seva necessitat “sexual”. Un altre exemple per veure més clar que no sempre les necessitats seguiran l’ordre establert en la piràmide de la motivació humana de Maslow és el cas d’un noi o una noia que pateix un trastorn alimentari com pot ser l’anorèxia. Una noia anorèxica no troba que sigui gens important satisfer les necessitats bàsiques com pot ser la d’alimentar-se, l’alimentació queda en un segon terme després de lo psicològic.

Maslow fa una clara diferència entre les necessitats autèntiques i les necessitats falses, afirmació amb la qual discrepo completament. D’acord que les necessitats bàsiques com respirar o menjar són autèntiques, però jo em formulo la pregunta: per què saber, per exemple, que formem part d’un grup és una necessitat autèntica i, en canvi, voler disposar de moltes propietats i de molta riquesa és una necessitat falsa? Com he dit abans, cada persona valorarà una necessitat subjectivament així que, per una persona ambiciosa, tenir molta riquesa la satisfarà més i li donarà la felicitat que tenir amics o família. Reflexionant entorn d’aquesta pregunta, el terme fals s’ha d’entendre com una necessitat superficial? Perquè la persona que valori més la riquesa que a la seva família és una persona molt superficial, però això no vol dir que no hagi aconseguit assolir una necessitat essencial que per ella sí que serà autèntica. Per tant, una necessitat serà autèntica o simplement serà un caprici depenen com ho valori la persona en qüestió.

Trobo que és massa “atrevit” classificar els comportaments com a constructius, destructius o fallits ja que cada persona considerà el comportament de diferent manera. Amb aquesta tema entre el tema de l’ètica, la qual trobo que és essencial per entendre a cada persona. L’ètica condicionarà el comportament de cada persona i serà la que farà créixer a aquesta. Personalment, trobo que l’ètica és un terme amb un significat únic i que tothom coneix, però tanmateix hi ha molta gent que no sap interioritzar el concepte. L’ètica, en el meu cas, em farà decidir com actuar en una determinada situació i fent el que em diu l’ètica, és a dir, el que jo trobo correcta, em sentiré millor i realitzada com a persona. Per entendre bé el que estic explicant exposaré un exemple que crec que és entenedor: Una persona es troba en una botiga i la dependenta no es troba en ella en aquest moment, donant lloc a que es pugui cometre un robatori de qualsevol objecte de la botiga. Aquí l’ètica entrarà en joc i et farà decidir què fer o què no fer, com actuar.

En conclusió, estic d’acord amb el model que postula la psicologia humanista, més en concret, el model que postula Maslow, però com he dit durant la meva reflexió, el compliment de les necessitats dependrà completament de les persones ja que aquestes necessitats, al ser complides, suposaran un major o menor grau de satisfacció per a la persona, la felicitat que cada persona anhela.