Setena Pràctica: ACTITUDS ROGERIANES

Setena Pràctica: Actituds Rogerianes

Professor: Ernest Luz

Pràctica Individual

Introducció:

La última classe de l’any del professor Ernest tracta de les actituds Rogerianes. Seguint amb el tema exposat a la classe anterior, és a dir, la psicologia humanista, aquest cop en comptes de centrar-nos en el model de Maslow, ens fixarem en els models que postula Rogers, el creador d’aquest corrent psicològic juntament amb Maslow.

Carl Rogers revoluciona l’estudi científic del procés de la psicoteràpia introduint una càmera de video per gravar les actituds que tenen els seus pacients durant les seves teràpies.

Creu que hi ha tendència al creixement humà, a l’actualització. Exposa que no se li ha d’explicar a les persones com créixer, sino que han de poder disposar de les condicions idònies perquè el desenvolupament sigui bo. D’aquesta manera, Rogers centra la seva teoria en les condicions de relació òptimes perquè es produeixi el desenvolupament. Tanmateix, Rogers exposa que ens podem trobar en dos contextos de desenvolupament, els saludables, els quals són facilitadors de satisfer les nostres necessitats, i de insolubles, els quals no són gens afavoridors per nostre desenvolupament.

Rogers també ens parla que es donen condicions que faciliten el creixement humà a tothom: que la persona experimentés tres actituds bàsiques:

-          Acceptació Incondicional: Aquesta actitud es basa en acceptar a les persones pel que són, més enllà de la seva condició, raça, estudis, posició social, etc. En definitiva, acceptar-lo com a ésser humà, diferenciant el com és del que fa. Tanmateix, podem acceptar a una persona però posicionar-nos encontra del que fa, com pot ser un lladre, acceptem que roba però estem encontra de les seves activitats poc ètiques. És una mirada positiva cap a l’altre lliure de prejudicis. Rogers exposa que si una persona s’obra els altres i aquestes la jutgen i la deprecien, aquesta es podria convertir en una “persona presó”, la qual mai donaria a conèixer els seus sentiments els altres.

-          Comprensió empàtica: Consisteix en posar-nos en la pell de l’altre i viure el món des del punt de vista de l’altre, intentar entendre el seu món, els significats que dóna a les coses. Amb aquesta actitud, sento el que sent l’altre persona però és de l’altre, és a dir, ha de tenir la sensació que l’entenc.

-          Autenticitat: Sentir, pensar i actuar sense contradiccions transmeten coherència.

Reflexió entorn del documental “Pensant en els altres”

Amb l’objectiu de que veiéssim que les actituds rogerianes es poden portar a la pràctica, el professor ens va posar un video d’una programa titulat “Pensant en els altres” de TV3, del programa“60 Minuts”. Aquest documental gira entorn d’una escola infantil japonesa de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vull mil habitants, on sens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i com aquests reaccionen davant dels problemes que els angoixen.

Durant el documental es dóna a conèixer com el professor Toshiro Kanamori ensenya i educa als seus alumnes aplicant les actituds rogerianes. Kanamori fusiona la ensenyança amb la diversió i fa que els nens aprenguin passant-s’ho bé. Apart d’ensenyar matemàtiques, idiomes, etc. ell es dedica també ha ensenyar les actituds que han de mostrar els nenes davant dels esdeveniments que se’ls hi presentin. D’aquesta manera, el professor crea un vincle afectiu a la classe que fa que tots els nenes s’acceptin i es respectin, és a dir, una acceptació incondicional. El professor, amb molta cura i demostrant molta intel·ligència, fa que els nens vegin més enllà de les simples aparences i vegin com són de veritat les persones, acceptant-les tal i com són.

L’actitud que el professor fomenta més durant el transcurs del curs es la comprensió empàtica, és a dir, intentar entendre el món de l’altre, intentar comprendre el valor que li dóna a les coses. Entrant així dins d’aquest tema, durant el curs es donen conflictes entre els nens, com per exemple, quan uns quants nens critiquen a uns altres pel fet de que treuen males notes. El professor, al adonar-se d’aquest problema, el talla d’arrel i fa confessar indirectament al nen que ha propagat aquest rumor. D’aquesta manera, fa veure als nens que no poden jutjar a una persona simplement perquè no fa les coses com les fan ells i els obliga a posar-se a la pell dels altres per així veure que si això li fessin a ell es veuria atacat i jutjat injustament, provocant inseguretat i tristesa. Un cas clar de comprensió empàtica es pot veure quan, durant la classe, el professor castiga a un nen de la classe sense anar amb una “barca” que havien construït ells des de fa molt de temps perquè parlava en classe. Així doncs, tota la resta de la classe al veure que es produïa una injustícia, van sortir a la seva defensa i es van oferir a no anar-hi ningú si el nen castigat no podia. El professor, al veure la reacció dels altres nenes, sense cap mena de vacil·lació va deixar anar al nen a jugar amb la barca la qual tan havia anhelat durant el curs.

Un tema que desgraciadament es dóna molt en els nens d’aquesta crus, és la mort d’un ésser estimat, com són els pares, mares i avis. Durant el curs, a un nen se l’hi mor el pare i el professor li fa explicar, fent que una altre nena es posi a plorar al recordar la mort del seu pare quan ella encara només era un nadó. Aquesta reacció provoca que tothom es posi a la pell de la nena i el nen i intentin comprendre’ls, fent que a la classe es creï una harmonia i una comprensió entre tots els nens.

Personalment, crec realment en les actituds que postula Rogers, però sincerament, no les veig gens factibles. En el cas del video, els nens han après unes actituds per moure’s pel món, però sabran aquests nens afrontar aquest món? Desgraciadament vivim en un món capitalista que moltes vegades té més valor les coses materials que la riquesa “espiritual” d’una persona. Així doncs, els nens amb aquests valors inculcats “sobreviuran” en aquest món? El que s’hauria de fer perquè aquesta teoria de Rogers fos factible i es convertís en una realitat seria inculcar-la també als adults, a les generacions passades perquè aquestes la transmetin de generació en generació. Però la solució que expresso és, per no dir impossible, molt poc probable ja que el món no canviarà la seva manera de veure les coses fins que no canviem l’enveja i la discòrdia que ens rodeja per la generositat i la compassió. Però per desgràcia, una societat amb aquests valors és un projecte utòpic.